Autoevaluación

Una vez finalizada la asignatura de Tecnologías del Aprendizaje y el Conocimiento (TAC) haré una autoevaluación de mi proceso de aprendizaje en relación a ésta.

¿Qué he aprendido en esta asignatura?

Considero que he ampliado mis conocimientos entorno las nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Hasta el momento únicamente habíamos tratado estos temas en una asignatura del primer curso del grado, y teniendo en cuenta que las nuevas tecnologías tienen un papel muy importante en todos los ámbitos de nuestras vidas y en el ámbito educativo en concreto, considero que era poca formación.

Los nuevos temas en los que he profundizado han sido sobre los medios y el uso que se puede hacer de éstos en educación, la diferencia entre la Web 1.0 y la Web 2.0, sobre nuevos programas (Scratch por ejemplo) que hasta el momento no había profundizado y el e-learning, entre otros.

Durante el curso considero que he dado respuestas a varias preguntas que me he ido planteando. Una de estas preguntas es ¿Cómo debe ser un medio para que tenga un valor educativo añadido? La respuesta a esta pregunta considero que la he podido responder mediante las lecturas y las clases, ya que tal y como en la evaluación de la asignatura he reflexionado: para que un medio tenga un valor añadido no hace falta únicamente la incorporación de éste en la educación sino que el uso que se haga de él lo determinará en gran parte.

Todos estos conocimientos creo que van a repercutir en mi desarrollo profesional, ya que como he comentado anteriormente tenia ciertas carencias formativas en este ámbito y es muy importante para nuestro futuro profesional, dónde como educadores debemos tener ciertas competencias en relación a las TAC.

¿Cómo lo he aprendido?

Las clases me han ayudado ha adquirir una base teórica, que con las lecturas he podido ampliar y profundizar. Éstas han tenido un papel muy importante en mi proceso de aprendizaje ya que considero que aportan una gran ampliación teórica, a través de estudios, experiencias explicadas, etc.

Los trabajos de evaluación me han servido para hacer una reflexión integrada de todos los conocimientos adquiridos en la asignatura de TAC. Y además considero que me han permitido hacer una autoevaluación de mi proceso de E-A.

Por último, considero que el trabajo grupal ha sido muy provechoso para poder diseñar un trabajo innovador, que podría ser real, integrando los conocimientos de la asignatura.

¿Qué es lo he echado de menos en el aprendizaje realizado en la asignatura?

Considero que he hecho un seguimiento continuado de la asignatura mediante el blog y las lecturas complementarias. Aun así creo que podría haber hecho un uso más transformador del blog, ya que carece de este uso en algunas entradas. 

Proyecto de innovación

En esta entrada comentaré uno de uno de los proyectos de innovación presentado en clase de TAC por un grupo de compañeras. Este recibe el nombre de Vilafranca 2.0 y consiste en una experiencia educativa con realidad aumentada. 

El proyecto consiste en conocer la historia de la vila trabajando 8 puntos de esta. Para ello el alumnado buscará información sobre estos puntos, la sintetizará y se crearán capas virtuales. 

Para trabajar la realidad virtual se utilizará el Aurasma, una de las aplicaciones presentadas en una charla de la asignatura sobre Realidad Virtual. De manera que en este punto podemos observar cierta relación con los contenidos tratados en la asignatura. 

Además cabe destacar que la evaluación será continua y final. A través de la observación y una rubrica se evaluará de forma continua y mediante un cuestionario final y una rubrica de autoevaluación se evaluará al final.  

En definitiva, podemos ver que se trata de un proyecto innovador de carácter transformativo ya que aparte de integrar las TIC el uso de estas fomenta un trabajo transversal entre diversas asignaturas (Informática y Ciencias Sociales), el trabajo colaborativo a través de los grupos de trabajo y además tiene una proyección comunitaria ya que va orientado a trabajar la vila de Vilafranca del Penedés.

Exàmen: pregunta 4

Un cop contestades les tres preguntes anteriors puc fer una valoració d’allò que he après contestant-les. 

En primer lloc, dir que les preguntes eren de caire reflexiu, de manera que no es podien respondre mitjançant la repetició dels coneixements adquirits a l’assignatura. Sinó que he hagut de fer una anàlisi dels diferents documents i de la teoria per construir una resposta elaborada i reflexionada a les preguntes plantejades. 

En segon lloc, considero que la realització de la primera pregunta en parelles, ens ha permès mitjançant el diàleg, intercanviar punts de vista per tal d’elaborar una argumentació més contrastada. 

En definitiva, considero que la realització d'aquestes preguntes m’han permès fer una reflexió integrada de tots els coneixements, o gairebé tots segons la pregunta, tractats a l’assignatura mitjançant les classes teòriques i els materials complementaris.

Exàmen: pregunta 3

Al llarg de l’assignatura he fet servir el blog com a carpeta d’aprenentatge la qual m’ha permès tenir un paper actiu en el meu procés d’aprenentatge entorn aquesta assignatura. Doncs bé, he pogut posar activitats realitzades a classe, reflexions de lectures realitzades, informació sobre xerrades que ens han fet persones expertes a l’assignatura, etc.  

Tot i així l’ús realitzat d’aquest blog ha estat diferent segons les publicacions realitzades. Aquest ús, en el meu cas, ha estat reproductiu i transformador. 

D’una banda, considero que algunes entrades han estat de caràcter reproductiu, tals com els resums de les lectures. Un d’aquest exemple és el resum de la lectura De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0. Considero que aquesta entrada és de caràcter reproductiu perquè és un resum de la lectura realitzada i manca de reflexió i argumentació. 

D’altra banda però, altres entrades han estat de caire transformador, ja que darrere tenien una reflexió, experimentació i en definitiva processos intel·lectuals superiors. Un d’aquests exemples és l’entrada sobre el Moodle. Doncs per realitzar aquesta activitat, vam fer una exploració de la plataforma de forma grupal, vam dissenyar una activitat i finalment vam realitzar una rúbrica, que requeria d’una reflexió prèvia sobre la plataforma per tal de realitzar-la. 

En definitiva, tot i que he realitzat entrades de caràcter divers i podria haver fet un ús més transformador del blog, considero que realitzar aquest blog m’ha permès tal i com es comenta a l’enunciat tenir un paper més actiu en el meu procés d’aprenentatge, fer un treball més continuat (no només al final de l’assignatura) i m’ha permès reflexionar entorn molts temes de l’assignatura realitzant les entrades.

Exàmen: pregunta 2

Les tecnologies digitals com a eines d’aprenentatge poden tenir moltes possibilitats, tot i aquestes depenen en gran part de l’ús que en fem.  

L’ús que en podem fer de les tecnologies digital en l’àmbit educatiu pot ser reproductor, interactiu o transformador. El tipus de medi que utilitzem pot tenir unes característiques que poden determinar, en part, l’ús que fem d’aquestes per les possibilitats que presenten. Però, hem de tenir en compte que un medi que en un principi sembli reproductiu, interactiu o transformador ho hagi de ser independentment de l’ús que se’n faci d’aquest.

Tal i com diu l’enunciat una de les característiques per les quals les tecnologies digitals són més valorades són el seu caràcter interactiu. I amb caràcter interactiu ens referim a que l’usuari, en aquest cas l’alumne, pot interactuar amb l’artefacte.  D’aquesta manera, la persona que interactua amb l’artefacte no és troba en una posició passiva, que només rep informació,  davant d’aquest.

En aquest sentit a la lectura d’Aparici, R y Silvia M “Pedagogia de la interactividad”, es cita a Tapscott (2010:163) on es parla de l’aprenentatge de masses i l’aprenentatge interactiu. Aquest primer fa referència a un aprenentatge centrat en el professor, estandarditzat, massiu, instructiu i individualista. Mentre que l’aprenentatge interactius està centrat en l’estudiant, personalitzat, afavoreix el descobriment i l’aprenentatge col·laboratiu. D’aquesta manera, aquelles tecnologies interactives es pressuposa que permeten un aprenentatge interactiu i per tant, més significatiu per l’alumne on aquest pugui originar processos cognitius superiors.

Tot i així val a dir, que encara que utilitzem un mitjà o artefacte amb caràcter interactiu estiguem promovent el tipus d’aprenentatge anteriorment esmentat. Doncs, bé hi ha molts tipus de mitjans, molts dels quals són de naturalesa interactiva i no fomenten aquest aprenentatge.

En l’estudi de Bosco, A “Nuevas tecnologias y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural” podem veure com el programa Clic (Busquest,1992) utilitzat a l’àrea de matemàtiques durant l’estudi permetia que els alumnes interaccionessin amb aquest  responent les preguntes (I-R-F) però promovia un tipus d’aprenentatge era poc reflexionat, és a dir, orientat a l’actuació. I fins i tot en alguns cassos, es respon a l’atzar sense pensar. Doncs, l’alumnat només contesta a les preguntes que li planteja aquest i li dona  feed-back segons si ha respòs correctament o no.

En definitiva,  hem de tenir en compte que no totes les eines amb caràcter interactiu tenen un valor afegit per a l’educació. Doncs hi ha medis que promouen aprenentatges reflexius i de major nivell cognitiu mentre que d’altres limiten més aquest aprenentatge, sent un aprenentatge mecànic. Tot i que cal tenir sempre present l’ús que fem d’aquesta, per tal que tingui un valor, reproductiu, simbòlic- interactiu o en el millor dels cassos transformador.

Exàmen: Pregunta 1

Sancho, en un article titulat “De TIC a TAC el difícil tránsito de una vocal” diu:

“Lo que quiero remarcar aquí es cómo la presentación de cada incipiente o maduro desarrollo de las TIC como la quintaescencia de la innovación educativa, sin tener en cuenta el contexto, la cultura existente, las prácticas establecidas, los sistemas de sentido común, las relaciones de poder, el miedo a cambiar, las concepciones sobre la enseñanza y el aprendizaje  y un largo etcétera de elementos que configuran la acción educativa, ha tenido un papel fundamental en la propia dificultad de convertir las TIC en TAC” (Sancho, 2008:20)

Sancho en l’article “De TIC a TAC el difícil tránsito de una vocal” tracta el tema de la difícil transició en els contextos educatius de les tecnologies de la informació a la comunicació (TIC) a tecnologies per l’aprenentatge i el coneixement (TAC), un procés de rellevant importància en els moments en els quals ens trobem doncs, tal i com comenta l’autor el nostre alumnat està format per nadius digitals mentre que els professorat no ho és.

En aquest sentit, i en relació amb cita presentada anteriorment, cal dir que les TIC ja fa un temps s’han obert pas en l’àmbit educatiu, doncs com sabem aquestes formen part de la nostra vida quotidiana i l’escola no pot quedar enrere en aquest sentit.

Tot i així, la incorporació de les TIC a l’escola, no significa que s’estigui fent un ús educatiu d’aquestes. I amb això vull dir que, amb la incorporació d’un medi tecnològic en les nostres aules no esta tota la feina feta. Doncs bé, tal i com diu la cita depèn de molts factors com la cultura existent, les pràctiques educatives, les relacions de poder, concepcions sobre ensenyament i aprenentatge, entre d’altres factors.

En definitiva, per tal de convertir les TIC en TAC, no només s’ha d’incorporar aquestes en l’àmbit educatiu sinó que hi ha un context al voltant d’aquestes que ha de canviar per tal que aquestes ens aportin un valor afegit i realment poguem parlar de TAC.

Moltes escoles incorporen les TIC en les seves classes, però en comptes de fer un ús transformador, fent un ús reproductiu d’aquestes, sense que aportin un valor afegir, com es el cas de molts llibres digitals que són una còpia del llibre de text tradicional. 

 L’escola per tant, ha de canviar les seves metodologies, s’ha de format al professorat en aquests medis i s’han desenvolupar tot un seguit de competències, entre d’altres aspectes. Doncs,  tal  com es cita a l’estudi “Nuevas tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural” de Bosco, A:

La mejora de la educación no depende solo de la incorporación de artefactos sino también de una nueva gestión del espacio y el tiempo escolares, nuevas maneras de organizar el conocimiento, más énfasis en el proceso de aprendizaje que en los resultados, mayor autonomía para los centros… y podríamos seguir con un largo etcétera. (Sancho, 1994; Bosco, 1995,1996; Hargreaves y otros, 1998; Mcclintock, 2000;)