Sancho, en un article
titulat “De TIC a TAC el difícil tránsito de una vocal” diu:
“Lo que
quiero remarcar aquí es cómo la presentación de cada incipiente o maduro
desarrollo de las TIC como la quintaescencia de la innovación educativa, sin
tener en cuenta el contexto, la cultura existente, las prácticas establecidas,
los sistemas de sentido común, las relaciones de poder, el miedo a cambiar, las
concepciones sobre la enseñanza y el aprendizaje y un largo etcétera de elementos que
configuran la acción educativa, ha tenido un papel fundamental en la propia
dificultad de convertir las TIC en TAC” (Sancho, 2008:20)
Sancho en l’article “De TIC a TAC el
difícil tránsito de una vocal” tracta el tema de la difícil transició en els contextos educatius de les
tecnologies de la informació a la comunicació (TIC) a tecnologies per l’aprenentatge i el coneixement (TAC), un procés de
rellevant importància en els moments en els quals ens trobem doncs, tal i com
comenta l’autor el nostre alumnat està format per nadius digitals mentre que
els professorat no ho és.
En aquest sentit, i en relació amb cita presentada
anteriorment, cal dir que les TIC ja fa un temps s’han obert pas en l’àmbit
educatiu, doncs com sabem aquestes formen part de la nostra vida quotidiana i l’escola
no pot quedar enrere en aquest sentit.
Tot i així, la incorporació de les TIC a l’escola,
no significa que s’estigui fent un ús educatiu d’aquestes. I amb això vull dir
que, amb la incorporació d’un medi tecnològic en les nostres aules no esta tota
la feina feta. Doncs bé, tal i com diu la cita depèn de molts factors com la
cultura existent, les pràctiques educatives, les relacions de poder,
concepcions sobre ensenyament i aprenentatge, entre d’altres factors.
En definitiva, per tal de convertir les TIC en TAC, no només s’ha
d’incorporar aquestes en l’àmbit educatiu sinó que hi ha un context al voltant
d’aquestes que ha de canviar per tal que aquestes ens aportin un valor afegit i
realment poguem parlar de TAC.
Moltes escoles incorporen les TIC en les seves
classes, però en comptes de fer un ús transformador, fent un ús reproductiu d’aquestes,
sense que aportin un valor afegir, com es el cas de molts llibres digitals que
són una còpia del llibre de text tradicional.
L’escola per tant, ha de canviar les seves metodologies, s’ha de format al
professorat en aquests medis i s’han desenvolupar tot un seguit de competències,
entre d’altres aspectes. Doncs, tal com es cita a l’estudi “Nuevas tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque
sociocultural” de Bosco, A:
La mejora de la educación no depende solo de la incorporación de artefactos sino también de una nueva gestión del espacio y el tiempo escolares, nuevas maneras de organizar el conocimiento, más énfasis en el proceso de aprendizaje que en los resultados, mayor autonomía para los centros… y podríamos seguir con un largo etcétera. (Sancho, 1994; Bosco, 1995,1996; Hargreaves y otros, 1998; Mcclintock, 2000;)
Crec que la última cita que presentes al final de l'entrada et porta a reflexionar vers els centres educatius actuals. Doncs en molts d’ells s’integren les tecnologies com a material però falta donar un valor afegit aquestes. Fet que crec que en part es deu a la manca de formació dels docents. Què en penses?
ResponderEliminar