Les tecnologies digitals com a eines d’aprenentatge poden tenir moltes possibilitats, tot i aquestes depenen en gran part de l’ús que en fem.
L’ús que en podem fer de les tecnologies digital en
l’àmbit educatiu pot ser reproductor, interactiu o transformador. El tipus de
medi que utilitzem pot tenir unes característiques que poden determinar, en
part, l’ús que fem d’aquestes per les possibilitats que presenten. Però, hem de
tenir en compte que un medi que en un principi sembli reproductiu, interactiu o
transformador ho hagi de ser independentment de l’ús que se’n faci d’aquest.
Tal i com diu l’enunciat una de les
característiques per les quals les tecnologies digitals són més valorades són
el seu caràcter interactiu. I amb caràcter interactiu ens referim a que l’usuari,
en aquest cas l’alumne, pot interactuar amb l’artefacte. D’aquesta manera, la persona que interactua
amb l’artefacte no és troba en una posició passiva, que només rep informació, davant d’aquest.
En aquest sentit a la lectura d’Aparici, R y Silvia
M “Pedagogia de la interactividad”, es cita a Tapscott (2010:163) on es parla
de l’aprenentatge de masses i l’aprenentatge interactiu. Aquest primer fa
referència a un aprenentatge centrat en el professor, estandarditzat, massiu,
instructiu i individualista. Mentre que l’aprenentatge interactius està centrat
en l’estudiant, personalitzat, afavoreix el descobriment i l’aprenentatge col·laboratiu. D’aquesta
manera, aquelles tecnologies interactives es pressuposa que
permeten un aprenentatge interactiu i per tant, més significatiu per l’alumne
on aquest pugui originar processos cognitius superiors.
Tot i així val a dir, que encara
que utilitzem un mitjà o artefacte amb caràcter interactiu estiguem promovent
el tipus d’aprenentatge anteriorment esmentat. Doncs, bé hi ha molts tipus de
mitjans, molts dels quals són de naturalesa interactiva i no fomenten aquest
aprenentatge.
En l’estudi de Bosco, A “Nuevas tecnologias y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural” podem veure com el programa Clic (Busquest,1992) utilitzat a l’àrea de matemàtiques durant l’estudi permetia que els alumnes interaccionessin amb aquest responent les preguntes (I-R-F) però promovia un tipus d’aprenentatge era poc reflexionat, és a dir, orientat a l’actuació. I fins i tot en alguns cassos, es respon a l’atzar sense pensar. Doncs, l’alumnat només contesta a les preguntes que li planteja aquest i li dona feed-back segons si ha respòs correctament o no.
En definitiva, hem de tenir en compte que no totes les eines
amb caràcter interactiu tenen un valor afegit per a l’educació. Doncs hi ha
medis que promouen aprenentatges reflexius i de major nivell cognitiu mentre
que d’altres limiten més aquest aprenentatge, sent un aprenentatge mecànic. Tot
i que cal tenir sempre present l’ús que fem d’aquesta, per tal que tingui un
valor, reproductiu, simbòlic- interactiu o en el millor dels cassos
transformador.
