Exàmen: pregunta 2

Les tecnologies digitals com a eines d’aprenentatge poden tenir moltes possibilitats, tot i aquestes depenen en gran part de l’ús que en fem.  

L’ús que en podem fer de les tecnologies digital en l’àmbit educatiu pot ser reproductor, interactiu o transformador. El tipus de medi que utilitzem pot tenir unes característiques que poden determinar, en part, l’ús que fem d’aquestes per les possibilitats que presenten. Però, hem de tenir en compte que un medi que en un principi sembli reproductiu, interactiu o transformador ho hagi de ser independentment de l’ús que se’n faci d’aquest.

Tal i com diu l’enunciat una de les característiques per les quals les tecnologies digitals són més valorades són el seu caràcter interactiu. I amb caràcter interactiu ens referim a que l’usuari, en aquest cas l’alumne, pot interactuar amb l’artefacte.  D’aquesta manera, la persona que interactua amb l’artefacte no és troba en una posició passiva, que només rep informació,  davant d’aquest.

En aquest sentit a la lectura d’Aparici, R y Silvia M “Pedagogia de la interactividad”, es cita a Tapscott (2010:163) on es parla de l’aprenentatge de masses i l’aprenentatge interactiu. Aquest primer fa referència a un aprenentatge centrat en el professor, estandarditzat, massiu, instructiu i individualista. Mentre que l’aprenentatge interactius està centrat en l’estudiant, personalitzat, afavoreix el descobriment i l’aprenentatge col·laboratiu. D’aquesta manera, aquelles tecnologies interactives es pressuposa que permeten un aprenentatge interactiu i per tant, més significatiu per l’alumne on aquest pugui originar processos cognitius superiors.

Tot i així val a dir, que encara que utilitzem un mitjà o artefacte amb caràcter interactiu estiguem promovent el tipus d’aprenentatge anteriorment esmentat. Doncs, bé hi ha molts tipus de mitjans, molts dels quals són de naturalesa interactiva i no fomenten aquest aprenentatge.

En l’estudi de Bosco, A “Nuevas tecnologias y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural” podem veure com el programa Clic (Busquest,1992) utilitzat a l’àrea de matemàtiques durant l’estudi permetia que els alumnes interaccionessin amb aquest  responent les preguntes (I-R-F) però promovia un tipus d’aprenentatge era poc reflexionat, és a dir, orientat a l’actuació. I fins i tot en alguns cassos, es respon a l’atzar sense pensar. Doncs, l’alumnat només contesta a les preguntes que li planteja aquest i li dona  feed-back segons si ha respòs correctament o no.

En definitiva,  hem de tenir en compte que no totes les eines amb caràcter interactiu tenen un valor afegit per a l’educació. Doncs hi ha medis que promouen aprenentatges reflexius i de major nivell cognitiu mentre que d’altres limiten més aquest aprenentatge, sent un aprenentatge mecànic. Tot i que cal tenir sempre present l’ús que fem d’aquesta, per tal que tingui un valor, reproductiu, simbòlic- interactiu o en el millor dels cassos transformador.